Teràpia Juvenil
Com treballem?
A BALMA ens adaptem a la situació de cada família.
Podem fer una primera sessió amb els teus pares o tutors perquè puguin exposar el problema, des del seu punt de vista, i a partir d’aquí, podem plantejar veure’ns en sessions individuals.
En cas de pares separats o de famílies enllaçades (famílies unides amb fills biològics i/o adoptius, fills/es d’altres relacions), es poden fer sessions junts o per separat, ens adaptem a cada cas.
Les sessions solen durar de 45 a 60 minuts.
Com ja he comentat anteriorment, es fan sessions de seguiment amb els pares, mares o tutors. Però sempre que això succeeix, tu ho sabràs amb antelació. Recordar-te que es preserva sempre la confidencialitat
Si en algun moment, et preguntes si pots acudir a la consulta o rebre teràpia sense comunicar-ho a casa, la resposta és que no. Si tens menys de 18 anys, ets menor d’edat i per tant, necessitaràs sempre autorització dels teus pares o tutors legals.
Recorda que si has decidit rebre més informació o tens algun dubte, pots trucar-nos sense cap mena de compromís, sempre amb la prèvia autorització dels teus pares o tutors legals.
Oferim també atenció online.
Adolescència ve de “adolescere”, que vol dir créixer. Ens trobem doncs, en un període en el qual la persona creix en tots els nivells.
La Teràpia Juvenil és la compresa entre els 12 o 13 anys fins als 19 anys. No obstant, va molt vinculat a l’edat madurativa de la persona.
Ens centrem en un període on ens hem de desprendre de relacions de veritable dependència de la nostra etapa infantil, per passar a experimentar una sèrie de canvis corporals, psicològics, intel·lectuals i relacionals, als quals hem de fer front de manera immediata, sense tenir-ne informació prèvia i per tant, sense experiència.
És doncs, una veritable crisi d’identitat.
Busques teràpia per iniciativa pròpia? T’ho han recomanat o prescrit? Pare, mare, cuidadors, tutors, personal sanitari?
De ser així, és important que ho puguis parlar a casa. És una decisió important i la pots prendre acompanyat/ada.
No vull fer teràpia!
Quan això succeeix, és important que puguis pensar el perquè.
T’he de dir que demanar ajuda, és una de les coses més difícils que hi ha. Ja que per una banda estàs reconeixent que tu sol o sola no pots, i d’altra banda, has de compartir coses, segurament, molt íntimes per poder ser ajudat o ajudada. No és gens fàcil!
No obstant, comentar-te que tot el procés és totalment confidencial. Res del que es parla a les sessions pot ser compartit amb ningú. Ni tan sols amb els pares o tutors. Per tant, es faran sessions de seguiment amb ells, però sempre preservant la confidencialitat del procés terapèutic.
De vegades, el fet d’iniciar una teràpia no és discutible, per tant, no hi haurà l’opció de no anar al psicòleg. Però sí que pots mirar d’implicar-te en el procés de trobar “el teu o la teva terapeuta”, això, sense cap mena de dubtes, pot ajudar-te a sentir-te més predisposat/ada.
